corepiscopus

*

χωρεπίσκοπος (el)

m

Cristianisme

Bisbe de les contrades rurals, sotmès a la jurisdicció del bisbe de la ciutat, equivalent, en bona part, a un vicari episcopal.

Esmentada per primera vegada al s. IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca. A l’Occident, florí a França i a Alemanya als s. IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia.