corneta de bec

f
Música

Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.

Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII. L’embocadura era de sàndal o de vori. La família de la corneta té diferents tessitures: la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol.