Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins.
El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral. A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la murada, de l’assentament.
El talaiot occidental és un monument turriforme troncocònic amb una xemeneia interior que permetria pujar a dalt de tot. Pel costat meridional té adossat el recinte en forma de ferradura, en curs d’excavació i restauració (2008-11). És un edifici de façana orientada al sud i lleugerament còncava, amb un mur, potser un braç lateral, que s’estén en la mateixa direcció des de l’extrem oriental de la paret, tancant una mena de placeta davant la porta d’accés a l’interior. Darrere aquest espai i de la façana hi ha dos àmbits paral·lels a aquesta i travessats per un corredor perpendicular al talaiot. El de davant és lobulat, formant com una habitació a cada costat del passadís, i té dues columnes, una polilítica i l’altra monolítica amb un capitell constituït per tres pedres, a tocar de la porta d’entrada, mentre que el posterior encara conserva part d’un sostre basat en l’apropament de filades al damunt de les quals acaben descansant unes grans lloses. S'ignora si el talaiot, amb el qual l’edifici està comunicat mitjançant una escala monumental, formava part des d’un principi del monument, probablement un temple o santuari, o si fou afegit després.
A l’oest, adossat i en part també per sota d’aquest edifici recentment excavat, se n'endevina un altre de característiques semblants, si més no pel que fa a la forma externa.