còrnic

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua cèltica, del grup britònic, parlada a Cornualla.

Com a testimonis escrits, en resten algunes glosses del segle IX, un vocabulari del segle XII i una sèrie de drames religiosos dels segles XVI i XVII. Substituïda per l'anglès com a primera llengua des del darrer terç del segle XVIII i progressivament minoritzada, durant molt de temps ha estat considerada pels experts una llengua extingida (entre d'altres, per l'Atles UNESCO de les llengües del món en perill del 2009).

Posteriorment hom n'ha revisat aquest estatut i ha estat considerada una llengua en situació crítica. A l'inici de la segona dècada del segle XXI hom n'estimava el nombre de parlants en uns 300. Aquests anys, el ressorgiment del còrnic en la retolació, en els noms dels infants i fins i tot en l'ensenyament indicaven una tendència a la recuperació.

L'any 2014 el govern britànic es comprometé explícitament en la recuperació de la llengua arran del reconeixement del poble de Cornualla com a minoria nacional, equiparant-los al tractament de gal·lesos, irlandesos i escocesos.