coronat

m
adj
Història

Dit del qui ha rebut tonsura, o sia, ordes menors.

En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil (aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts) i gaudir de les exempcions tributàries.