coronil·la

Coronilla sp (nc.), carolina, senet bord

f
Botànica

Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.

La coronil·la boscana ( C. emerus ) té les flors grosses i el fruit llarg (50-110 mm); és submediterrània i viu a la muntanya mitjana. La coronil·la escorpioide (dita tamé banya de cabra) ( C. scorpioides ), herba anual, fa fruits corbs (20-60 mm) i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades; creix sobretot en terres de conreu. La coronil·la glauca ( C. glauca ), de fruits curts (10-40 mm), és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental. La coronil·la júncia ( C. juncea ), poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans (10-50 mm); viu a la terra baixa, en brolles calcícoles o en rosts pedregosos. La coronil·la mínima ( C. minima ), mata baixa, fa fruits petits (10-35 mm); és calcícola i creix en erms i pastures seques.