D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis. D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants.
El Corpus Catholicorum, d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J. Greving (1915), el qual fundà una societat per a la seva publicació; n’han aparegut 30 volums.
El Corpus Christianorum, edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E. Dekkers i té una segona sèrie de volums (Continuatio Mediaevalis) dels autors postpatrístics. L’anomenat Corpus de Berlín correspon a la col·lecció de texts patrístics grecs, publicada per la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín des del 1897 amb el nom de Die griechischen christlichen Schrifsteller der ersten Jahrhunderte.
El Corpus Hermeticum o Vindobonense, d’escrits atribuïts al déu egipci Tot —equivalent a Hermes— sobre les més diverses matèries cientificofilosòfiques i religioso-morals de l’antiguitat, exercí una gran influència quan el racionalisme grec perdé ascendent.
El Corpus Inscriptionum Graecarum, d’inscripcions antigues gregues, fou publicat a Berlín (182877) en 4 volums i ha estat substituït, des del 1873, per una altra sèrie, Inscriptiones graecae, encara en curs de publicació i més limitada a la Grècia clàssica.
Semblant a l’anterior, però de més interès, és el Corpus Inscriptionum Latinarum, que recull totes les inscripcions de l’època romana —excloses les cristianes— conegudes fins a la segona meitat del segle XIX; editat també per l’acadèmia de Berlín, segueix un ordre geogràfic, és una font bàsica per a l’estudi epigràfic del món romà i posseeix informacions comentades, d’un gran valor, sobre els texts antics de cada localitat. Les inscripcions corresponents als Països Catalans —excepte les del Rosselló—, com també les dels altres territoris peninsulars, són al volum II (1869) i al Suplement (1892), editats per E. Hübner.
El Corpus Reformatorum, de texts dogmàtics i confessions de fe protestants, publicats des del 1560 fins al 1626 i reunits per regions ( Corpus Hamburgicum, Corpus Norimbergense , etc.), començà a ésser editat per Bretschneider a Halle, el 1834.
El Corpus Scriptorum Christianorum Orientalium, de texts patrístics, litúrgics, monàstics, etc., de l’Orient cristià, és una edició crítica amb traduccions en una o altra llengua occidental i és dividit en les sèries corresponents als escriptors àrabs, armenis, coptes, etíops, georgians i siríacs, i en una altra sèrie (Subsidia) d’estudis monogràfics; iniciada l’any 1903 a Lovaina, és publicada sota el patronatge de la Universitat de Lovaina i la universitat catòlica d’Amèrica (Washington, Colúmbia).
El Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum , de texts dels Sants Pares llatins, fou iniciat a Viena el 1866.
I, finalment, el Corpus Scriptorum Historiae Bizantinae , en 50 volums (1828-97), fou iniciat per B.G.Niebuhr i continuat per la Preussische Akademie der Wissenschaften.