Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic (1584). El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera. Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses (Felip IV el 1650; el jesuïta Ignacio Camargo el 1689), el teatre, conegut també al s XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca. L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748 per a obtenir del govern borbònic la prohibició de qualsevol representació teatral. El 1750 féu enderrocar el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital. Les representacions foren represes (1761) en un magatzem-graner anomenat Botiga de la Balda , que conservà aquest nom en ésser habilitat com a teatre, i que existí fins el 1831. El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc. Vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera, que experimentà un gran increment al local de la Botiga de la Balda.