corranda

f

Música

Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental.

Sembla que és una modalitat del brande . En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu; més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2. Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau. Hi ha una corranda italiana incorporada al s. XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4.