corredor de coll

corredor d’encant, corredor de pella
m
Història

Corredor que tenia el dret de vendre a l’encant tota mena de béns mobles i immobles.

Depenia dels consells municipals (a Barcelona, a través del Trentenari), que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre. Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials. A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632; les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones.