Convencionalment, hom accepta com a sentit del corrent l’oposat al de l’electricitat negativa, o sia al del moviment dels electrons. La magnitud que expressa el valor d’un corrent elèctric és la seva intensitat (anomenada també corrent), la unitat de mesura de la qual és l’ampere. Segons la seva dependència amb el temps el corrent pot ésser corrent continu o variable, i en aquest cas, periòdic o aperiòdic. El tipus de corrent periòdic més emprat és el corrent altern, generalment sinusoidal, bé que a vegades hom empra també les formes d’ona quadrada, en dent de serra, d’impulsos, etc. Segons llur natura hom distingeix entre corrent de conducció, de convecció, de polarització i de desplaçament. Segons llur origen els corrents poden ésser fotoelèctrics, termoelèctrics, electroquímics, magnetoelèctrics, etc. En cas de corrent altern sinusoidal, el corrent pot ésser resistiu, inductiu o capacitatiu, i consta de dos components: corrent actiu i reactiu, en fase i en quadratura amb la tensió, respectivament.
m
Electrònica i informàtica