El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència (una percepció, un sentiment, etc.) mai no és donat de nou idènticament (car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix). Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars (com els del temps de somni) i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible. Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius, que es presenten clarament configurats i en els quals l’activitat intel·lectual roman molt viva, enfront dels estats transitius de consciència, intermedis entre dos dels altres.
m
Psicologia