Prengué cos entorn de la revista del mateix nom. Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema (Lattuada), de la filosofia (Antonio Banfi) i de les lletres (Quasimodo). L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana. El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”.