L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts (anomenats pícsels). En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla. En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits; això permet usar la tècnica de la correspondència de bits per a la seva visualització, sense que es produeixi cap distorsió; perquè això sigui cert, però, cal emmagatzemar per cada caràcter un patró de bits diferent per a cada mida de visualització potencial: el càlcul automàtic genera distorsions importants.
f
Electrònica i informàtica