corretger
| corretgera

f
m
Història

Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.

A València, els corretgers aparegueren el 1283; eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella. El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat. Les darreres ordinacions són les del 1772. A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells ( julià), com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats: el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria.