corretja de transmissió

f
Tecnologia

Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.

Consisteix en una cinta contínua de secció rectangular, trapezial o rodona que envolta dues politges. L’acoblament amb corretges pot ésser fet entre eixos que siguin perpendiculars; també hom pot fer que els dos eixos voltin en sentits oposats usant un sistema de corretges creuades. Les corretges de secció rectangular, anomenades planes , poden ésser llises , o bé estriades o dentades per tal d’augmentar llur adherència; antigament eren fetes de cuir, amb els extrems cosits o reblats, però actualment són fetes amb elastòmers, d’una sola peça, o bé hom n'encola els extrems amb adhesius especials. Les corretges trapezials , fetes de cautxú, porten un reforç interior de teixit de cotó i fils de niló o d’acer. Aquestes corretges van en una ranura en forma de V, de manera que, si augmenta la tracció, s’hi introdueixen més, amb la qual cosa augmenten el fregament i eviten de patinar.