Originàriament hi havia el correu de peu (dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia), el correu de cavall i el correu de mar (el qui havia de travessar la mar), i hom distingia el correu ordinari del correu urgent, dit correu ciutat o espatxat. Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial, d’un municipi correu de ciutat, etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus; en aquest cas, a cada població principal hi havia un (i, fins al segle XV, uns quants) hoste de correus (dit, també, mestre de correus), que centralitzava l’expedició de les cartes, i, al capdavant de l’organització d’un regne o territori, un correu major o mestre major de correus (el qual, per tal com controlava igualment els hostes locals i el servei de postes, era anomenat, també, mestre major d’hostes, postes i correus, correu major i mestre major de postes, etc). Des de mitjan segle XVI els hostes de Barcelona foren anomenats correu major del Principat de Catalunya.
m
Història