Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall (ànode), que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten. La reacció fonamental és M + A + → M + + A . La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall. Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica. L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’ànode i del càtode, el primer dels quals serà atacat —corrosió dita galvànica —, mentre que el segon serà protegit —protecció catòdica —. La velocitat de corrosió disminueix per la polarització catòdica —formació d’una capa d’hidrogen en el càtode— i augmenta per l’agitació i la disminució de la concentració d’ions metàl·lics, per la presència d’oxigen que provoca la formació d’òxids, i per la despolarització del càtode (aquest no és el cas del crom i de l’alumini, en els quals l’òxid format precipita i forma una pel·lícula impermeable i adherent que els protegeix), i és afectada per la presència d’altres ions i per la temperatura. La manca d’homogeneïtat del metall o de l’estructura i composició química de la superfície i del medi que l’envolta originen una corrosió localitzada que avança cap a l’interior del material. La precipitació d’una fase de la solució sòlida provoca una diferència de potencial entre el contorn del gra i la resta del material que és l’agent de la corrosió intergranular, la qual és afavorida per les tensions internes de tracció. En aquest cas, la resistència del metall disminueix en concentrar-se tensions importants en les escletxes formades. Els mètodes de protecció contra la corrosió es fonamenten en l’elecció de l’aliatge (ús de metall molt pur o addició de crom i d’inhibidors) i de l’estructura adequada (per mitjà de tractaments tèrmics per a eliminar les tensions internes i homogeneïtzar les solucions sòlides), en el recobriment superficial amb materials protectors (galvanització, cromatge, fosfatatge) o, el més eficaç de tots, en la protecció catòdica.
f
Tecnologia