A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València. Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat; era relativament autònoma. Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada. A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència. Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser absorbides pel veguer a partir de la fi del s. XIII (a Tortosa, vers el 1272; a Vilafranca, el 1286) o confoses amb les del batlle (com a Barcelona) o amb les del veguer en una sola persona (com a Lleida), designada cort i veguer, cort o veguer, indistintament, confusió que encara perdurava al s. XVI. En general, el cort desaparegué al començament del s. XIV i el terme fou omès per primera vegada a la cort de Montblanc del 1307.
m
Història