En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general (procurador general, governador general), a més de la cort del batlle (batlle), a cadascun dels llocs o termes. En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades. Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813. A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari (amb atribucions jurisdiccionals en matèria civil i assessores en la criminal), un o més notaris en funció d’escrivà o secretari, corredors (o nuncis) i saigs. En llocs o termes d’escassa importància, l’organització era elemental: disposaven d’un batlle i d’un saig i feien ús del jutge ordinari o de l’escrivà de jurisdiccions veïnes. En el cas de jurisdicció mixta, baronial i reial (com ho era la baronia dels bisbes de Barcelona a Mallorca) (baronia d’Andratx), el govern era exercit per una cort també mixta anomenada cort del pariatge .
f
Història