Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta (1707-16), eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals (batlle, sotsbatlle, batlle general), la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca (veguer, sotsveguer), la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València ( cort 2 , justícia), la cort del governador (o del procurador ) de les diverses governacions (o procuracions) del País Valencià, de Menorca, d’Eivissa, dels comtats de Rosselló i Cerdanya, de la Vall d’Aran, etc (governador, procurador). En poblacions reials on només hi havia una cort, el nom de cort reial predominà sobre el referit al funcionari que la presidia. Aquestes corts tenien una organització més o menys complexa segons la importància, i, com les corts baronials, disposaven d’un jutge ordinari (amb atribucions jurisdiccionals en matèria civil i assessores en la criminal), d’un o més notaris, corredors (o nuncis) i saigs.
f
Història