Una part del terme, especialment les obagues, és boscada: coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt (a les parts més altes domina el prat alpí) i roures i castanyers per sota els 1 000 m. La recol·lecció de tòfones hi és tradicional. Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu. Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera, actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metal·lúrgica local i una petita colònia. El poble (793 m alt) és en un contrafort del massís de la Soca, a l’esquerra del torrent de la Fou. És format per dos nuclis, el Barri d’Amunt i el Barri d’Avall, i dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que havia pertangut a la família de Cortsaví-Serrallonga, documentada al s XII, la capella del qual (Sant Jaume) és obra del mateix s XII; era centre de la baronia de Cortsaví. L’antiga església parroquial (Sant Martí), 1 km a l’est del poble, romànica (consagrada el 1158), possessió de l’abadia d’Arles, actualment és arruïnada. El terme comprèn també el llogaret de Leca.
Cortsaví
© Fototeca.cat