cosac
| cosaca

f
m
Història
Etnografia

Individu nòmada d’un poble que habita algunes regions d’Ucraïna, Rússia i Polònia.

D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s. XV. Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país. Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans, vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig. En acabar el s. XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats. Els més importants foren els del Don i els del Dnièper. Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos. Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els tàrtars a Crimea. Durant els s. XVII i XVIII els cosacs foren reduïts després de moltes revoltes, entre les quals es destaquen les dels camperols guiats per l’heroi Stenka Razin, a les regions del Volga i de la mar Càspia (1669-71). Pere el Gran fou el primer sobirà que aconseguí d’imposar la seva sobirania damunt els cosacs. El govern rus els utilitzà per a defensar les seves fronteres i per a estendre la seva influència a Sibèria. Així, els cosacs es convertiren en una part privilegiada de l’exèrcit rus; durant el s. XIX i al començament del XX intervingueren en la repressió de diverses revoltes, principalment la del 1905. Durant la Revolució Russa i després, de la guerra civil, prestaren suport als contrarevolucionaris. A la Segona Guerra Mundial lluitaren integrats amb l’exèrcit soviètic. Actualment els cosacs ocupen una important àrea agrícola i són plenament integrats dins el sistema administratiu soviètic. Llur folklore, a través de cançons i danses, s’ha fet famós arreu del món.