El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el s. V per tot el món cristià. A Roma fou aixecada una basílica a llur honor (s. VI), decorada amb un mosaic remarcable. La llegenda els féu àrabs d’origen i metges. Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 (tradicionalment el 27) de setembre. Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges, han estat objecte de culte almenys des del s. VII (s. egons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona). Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà (Berguedà), Begudà (Garrotxa), Castellfollit de Riubregós (Anoia), la capella de l’Allau (Vallespir). Als segles XV i XVI foren representats en diversos retaules, com en l’atribuït a Bernat Martorell a la catedral de Barcelona, al bancal del retaule de Sant Abdó i Sant Senén de Jaume Huguet a Terrassa, al de l’església de Sant Agustí a Alzira, al de Serdinyà (Conflent) o al dels Alegret a Cervera (1572). En la literatura, les vides han donat tema a goigs, especialment els rossellonesos de Miquel Ribes (s. XVIII), i a teatre (tragèdia rossellonesa anònima del 1797). Encara avui persisteix a Barcelona la Germandat Medicofarmacèutica de Sant Cosme i Sant Damià. La seva festa se celebra el 26 de setembre.
Els sants Cosme i Damià en un detall de la predel·la del retaule dels sants Abdó i Senén, a Santa Maria de Terrassa (1459-60)
© Fototeca.cat
Cristià que fou martiritzat, juntament amb Damià, sembla que durant la persecució de Dioclecià.