Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València. Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia. El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París. Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia (1618). Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants; per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou empresonat a Gant, on morí. És autor de moltes obres, en llatí, sobretot de col·loquis tinguts amb calvinistes (1609-10), d’una edició comentada de les obres de Tomàs d’Aquino, en divuit volums (Anvers, 1612), i d’alguns comentaris teològics. Deixà diverses obres inèdites.