cosmòdrom de Bajkonyr

cosmòdrom de Baikonur (ru transcr.)

Base de llançament del Kazakhstan.

Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima. Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr.

Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació (46° de latitud nord) es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck, en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les instal·lacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món. El 1957 hom hi dugué a terme el llançament del primer satèl·lit artificial que orbità la Terra, l’Sputnik 1, i el 1961 del Vostok I, la primera nau tripulada que posà en òrbita un home, Jurij Gagarin.

En dissoldre’s l’URSS (1991), el cosmòdrom de Bajkonyr passà a formar part del nou estat del Kazakhstan. La Federació Russa, hereva de fet de l’URSS, continuà utilitzant la base de Bajkonyr per al seu programa espacial. Entre d’altres, fou la base des d’on Rússia construí, des del 1998, i més tard accedí a l’Estació Espacial Internacional. Tanmateix, l’elevat lloguer que el govern rus pagava al del Kazakhstan per l’ús de la base, les contingències de tipus polític i les limitacions cada vegada més evidents per l’envelliment de les instal·lacions, comportaren la construcció d’un nou cosmòdrom a la Sibèria Oriental, a l’oblast’ d’Amur, amb el propòsit de substituir gradualment el de Bajkonyr. Amb el nom de Vostočnyj, el nou cosmòdrom fou inaugurat l’abril del 2016 amb el llançament del coet no tripulat Sojuz-2.1.