Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang, i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons. S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein.
Es basa en la troballa de zones en forma d’anells concèntrics en la radiació cosmològica de fons en les quals aquesta radiació és significativament menys energètica que a la resta de l’Univers. Penrose atribueix aquests patrons de distribució a l’efecte d’ones gravitatòries provocades per esdeveniments d’un eó anterior sobre l’actual, en el marc de la teoria que descriu el seu model cosmològic. Un dels punts més controvertits de la teoria és l’assumpció que totes les partícules perdran la seva massa en un futur distant.