Costums de Tortosa

Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)

© Fototeca.cat

Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.

Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona. Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple; les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix, que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins el 1272, que per la composició de Josa fou acordat de posar per escrit els costums, que haurien de regir com a dret principal i que en llur defecte hom aplicaria els Usatges, i com a supletori, el dret comú.

La redacció, en català, duta a terme pels notaris de Tortosa Pere Tamarit i Pere Gil, rebutjada el 1274 per la senyoria, no fou aprovada fins el 1279, després de l’arbitratge del bisbe de Tortosa Arnau Desjardí, l’ardiaca de Lleida Ramon de Besalú i Domènec Terol. La recopilació fou editada amb el títol de Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa el 1539, i reeditada el 1912 (amb la traducció castellana) i el 1972.

Es tracta d’un dels texts de dret consuetudinari escrit (distribuït seguint les Summes del Codi de Justinià) més influïts pel dret comú, inspirat possiblement en els Furs de València, però molt més desenvolupat. Explanació a més, en bona part, d’uns costums creats pel mateix dret constituït, hom hi troba també la influència del dret general del Principat de Catalunya, dels usatges no feudals, del dret privatiu de Barcelona i fins i tot del Llibre del consolat de mar.

Els costums regien en tot el territori tortosí, des del Coll de Balaguer fins a Ulldecona i de la roca Folletera (Benifallet) a la mar, a Flix (des del 1308) i a Sant Lluc d’Ulldecona (des del 1274). Pere III de Catalunya-Aragó confirmà (1364), a més dels privilegis donats a Tortosa, tots els usos i costums, escrits i no escrits, pels quals es regien els tortosins, i per una pragmàtica del 1380 declarà, a més, l’ordre de prelació de les fonts de dret: costums, en llur defecte les constitucions de Catalunya, i en darrer terme, els drets romà i canònic (dret comú), ordre que s’ha mantingut, excepte en la normativa de dret públic, derogada pel decret de Nova Planta, fins a la Compilació del dret civil especial de Catalunya (1960), per la qual les fonts legals tortosines només tenen aplicació directa en la part recollida per aquesta i segons la seva redacció; en els altres casos hom aplica la Compilació, supletòriament el Codi Civil espanyol i, en darrer terme, en defecte d’aquest, els Costums de Tortosa com a simple costum de lloc.