No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia (1313) obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325. Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns. Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni. Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret supletori dels privilegis i costums de la Vall. Restaren, però, alguns costums no fixats per escrit. Ferran VI el 1755 refermà el caràcter supletori de les lleis generals del Principat. Després de la Compilació del dret civil especial de Catalunya (1960), només roman en vigor allò que ha estat acceptat per aquesta. En aquest sentit, la Compilació tan sols considera vigents dues institucions de l’antic territori de la vall: el dret de torneria i el pacte de convinença o mitja guadanyeria. Quant a la primera, remet directament als privilegis i als usos i costums de la comarca; pel que fa a la segona, la regula específicament bo i assenyalant-ne la prelació de fonts aplicable.