Consta d’una caixa suspesa de l’estructura del vehicle amb cadenes o corretges o muntada damunt ballestes. Segons l’ús a què són destinats, que en determina la configuració, hom els pot classificar en cotxes de gran luxe ( carrossa), cotxes lleugers de passeig, cotxes de línia o de carrera, cotxes de transport urbà, cotxes de morts, cotxes de lloguer o de plaça o de punt, etc. Els principals cotxes de dues rodes són el cab, el cabriolé, la calessa, la mallorquina, la tartana, el tílburi i el xarret, els quals són generalment de passeig i tenen dos seients, llevat de la tartana, que hom utilitzà en el transport per carretera i que té sis o vuit seients, i el xarret, que en té dos o quatre; normalment no tenen pescant (només el cab en porta al darrere). Els de quatre rodes són la berlina (de passeig, amb dos o quatre seients), el birlotxo (de transport per ciutat, amb quatre seients), el brec (de luxe, amb nou seients), la carretel·la (de passeig, amb dos o quatre seients), la diligència (de transport per carretera, amb una vintena de seients), el faetó (de passeig i de luxe, amb quatre o vuit seients), la galera (de transport per carretera, amb cinquanta-quatre seients), la jardinera (de transport per ciutat, amb quatre o sis seients), el landó (de passeig i de luxe, amb quatre seients), el malcoix (de luxe i de viatge, amb dos o quatre seients), el ripper (de transport per ciutat, de sis a vint seients) i la victòria (de passeig, amb quatre seients), tots els quals porten el pescant al davant, tret del malcoix, que el té al darrere, i el ripper, que no en té.
m
Transports