COVID-19

covid
f
[m]
Biologia
Medicina
Immunologia

Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.

Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals. Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació. Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar. Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura. Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les edats, però les afectacions més greus es produeixen en homes d’edat avançada i també en persones amb determinades malalties prèvies (malalties cardiovasculars o respiratòries, diabetis, etc.). En un nombre elevat de casos la mort es produeix com a conseqüència d’una resposta excessiva del sistema immunitari, amb particular incidència de la sobreinflamació.

Molt contagiosa, s’estima que la taxa de contagi (R0) en absència de mesures de protecció i d’immunitat de la població atacada pel virus pot situar-se entre 1,5 i més de 4. Les diferències entre els valors depenen de les poblacions estudiades i de les condicions en què es troben. El virus es transmet primàriament persona a persona a distàncies curtes, fixant-se a les mucoses (ulls, boca, orificis nasals) a través de l’alè expulsat en respirar, parlar o per atacs de tos i, secundàriament, per contacte de les mucoses amb altres parts del cos, sobretot les mans o els objectes on la persona infectada diposita el virus, on pot mantenir-se actiu durant períodes variables en funció de factors diversos. Posteriorment, l’OMS admeté el contagi via aerosols.

A causa del gran nombre de casos de la malaltia no detectats, se’n desconeix la taxa de letalitat, bé que s’estima que és força superior a la de les variants més habituals de la grip (generalment inferior al 0,5%). En els mesos posteriors en què es declarà, primer com a epidèmia i posteriorment com a pandèmia (entre el final del 2019 i el principi del 2020), no es coneixia cap vacuna ni cap tractament específic contra la malaltia, que es combat amb mesures preventives per a evitar-ne la propagació 

Quan la malaltia ha arribat a la categoria de pandèmia o d’epidèmia un element clau de les mesures per a controlar-la i revertir-la són les proves diagnòstiques a la major part possible de la població afectada, atès que el virus és contagiós fins i tot en les primeres fases de la malaltia, quan el malalt no presenta símptomes o són molt lleus. Les proves diagnòstiques més esteses són dues: d’una banda, la prova PCR (sigla de l’anglès polymerase chain reaction, ‘reacció en cadena de la polimerasa’), amb la qual es detecta el material genètic del virus i, per tant, la infecció en el malalt. En segon lloc, el test serològic permet detectar anticossos contra el virus SARS-CoV-2 a la sang i confirma la resposta del sistema immunitari contra el virus. Una altra prova també utilitzada és el test d’antígens, que identifica les proteïnes del virus.

La malaltia s’originà suposadament en un mercat a la ciutat xinesa de Wuhan (província de Hubei), on algunes espècies d’animals destinats a ser consumits haurien estat els reservoris del virus. Les autoritats xineses feren públic la detecció de la infecció el desembre del 2019. El 30 de gener de 2020 l’OMS declarà la COVID-19 emergència sanitària mundial i l’11 de març la qualificà de pandèmia. A banda de les condicions sanitàries de cada país, el curs de la pandèmia segueix un curs fluctuant, molt en funció de les mesures de contenció adoptades, el rigor en la seva aplicació i el seu seguiment entre la població. En absència de vacuna o de fàrmacs d’eficàcia provada, les mesures consisteixen bàsicament en confinaments de les poblacions a partir d’una determinada taxa d’infeccions, la detecció massiva de focus de contagi, la distància de seguretat entre les persones, la protecció per mitjà de mascaretes, l’evitació d’aglomeracions, sobretot en locals tancats, la ventilació i la higiene sistemàtica. Cal esmentar el cas de la Xina, que passà de ser el focus originari de la pandèmia a declarar-la controlada l’octubre del 2020, mentre que als Estats Units i al Brasil una política especialment laxa per part dels governs ha estat considerada la causant de les incidències més elevades. Amb un nombre significativament elevat de contagis per habitant, al continent europeu l’Estat espanyol, Bèlgica i la Gran Bretanya es trobaven entre els països que, des de la irrupció de la pandèmia, presentaven les situacions més problemàtiques.

Des dels inicis de la pandèmia, han estat identificades nombroses variants del virus SARS-CoV-2 com a resultat de mutacions. D’entre les més conegudes a Europa per raó de la seva incidència cal esmentar-ne l’anomenada variant britànica (B.1.1.7), anomenada així perquè fou identificada al final del 2020 a la Gran Bretanya. Presenta una capacitat de contagi molt més elevada que la variant originària. A la mateixa època també s’identificaren les variants anomenades sud-africana (B.1.351), similar a l’anterior, i brasilera (P.1), que presentà més diferències, cosa que podria repercutir en la capacitat dels anticossos d’identificar-la.

El gran esforç mundial per a erradicar la malaltia feu possible el desenvolupament gairebé simultani de vacunes amb una celeritat sense precedents. D’un grau divers d’eficàcia destaquen les creades per les companyies Pfizer/BioNTech, AstraZeneca, en col·laboració amb la Universitat d’Oxford, i Moderna. El desembre del 2020 la Gran Bretanya fou el primer estat occidental a autoritzar una vacuna contra el SARS-COV-2 (Pfizer/BioNTech) i poc després (27 de desembre) els estats membres de la UE començaren les campanyes de vacunació. Amb una important participació estatal, i uns protocols de testatge i autorització diferents als dels estats occidentals, la Xina i Rússia desenvoluparen també vacunes (Sinovac i Sinopharm, i Sputnik, respectivament). La companyia índia Bharat Biotech desenvolupà la vacuna Covax. En l’inici de la seva comercialització era desconeguda l’eficàcia contra les variants del virus.