coxal

m
Anatomia

Os pla de l’anca que connecta el sacre amb el fèmur i uneix, així, el tronc a l’extremitat inferior; hom l’anomena també ilíac .

Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica; per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur (articulació coxofemoral). Es compon de tres parts: ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os. Presenta relleus anatòmics d’importància: la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies (les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior), la gran escotadura ciàtica , situada entre l’espina ilíaca posteroinferior i l’espina ciàtica, la línia innominada , que divideix la cara interna de l’os, la cavitat acetabular i la cella cotiloide , que formen part de l’articulació de l’anca, i el forat obturat , per on passen importants estructures d’aquesta regió.