Noël Coypel (París 1628 — 1707), academicista, col·laborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles. Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història. El seu fill, Antoine Coypel
(París 1661 — 1722), fou el més important de la dinastia. A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini (1673-76). Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent. Decorà la galeria del palau reial (1702) i el sostre de la capella de Versalles (1709). Hom en destaca els quadres de cavallet ( Demòcrit,
Musée du Louvre). Fou director de l’Académie (1714). El seu germanastre, Noël Nicolas Coypel
(París 1690 — 1734), treballà fora de la cort. Les seves composicions, de caràcter mitològic i al·legòric ( Venus, Bacus i l’Amor
, Musée du Louvre), preludien l’art de Boucher. Charles Antoine Coypel
(París 1694 — 1752), fill d’Antoine, excel·lí en la pintura de gènere i en el gravat. Hom en destaca la sèrie de dibuixos per a les comèdies de Molière.
Déu Totpoderós en la seva Glòria
(1715), d’ Antoine Coypel
, detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0