creença

f
Filosofia

Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.

Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable. En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació. No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics. Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels principis innats, mentre que per als empiristes feia referència a l’aquiescència per part del subjecte cognoscent a les dades sensorials. En Hume, en particular, la creença és un element central de la noció de causalitat, derivada de l’hàbit en la percepció de fenòmens semblants en el temps. Kant veié en la creença la condició prèvia per a acceptar la noció de llibertat i la fonamentació de qualsevol mena de conducta i judici morals. Peirce i els pragmatistes tendiren a relacionar les creences amb els costums i els hàbits i consideraren les diverses modalitats d’acció o conducta com a reflex de la diversitat de creences. En La voluntat de poder , Nietzsche descriu la creença com a acte d’afirmació previ a qualsevol altra activitat i que les determina. Els existencialistes han posat en relleu l’aspecte de la creença com a convenciment i el compromís total que se'n deriva per a qui l’accepta com a tal. Les nocions i usos del terme “creença” en filosofia analítica tenen el seu predecessor en G.Frege, el qual distingí una classe especial de proposicions, en les quals hom utilitza diverses expressions de creença, que formen part del discurs indirecte i que contenen el sentit, en oposició a la denotació. Per a altres filòsofs, les expressions de creença no són susceptibles de verificació lògica, mentre que un altre grup de filòsofs analítics ha optat per construir una lògica específica per a aquesta mena de proposicions.