creixement

m
Biologia

Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.

El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida. El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme (assimilació de materials del món exterior), la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols. El creixement de les poblacions no és continu. En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza. La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que sol ésser sigmoide.

El creixement dels organismes té lloc de tres formes: per creixement cel·lular (augment de la mida de les cèl·lules individuals), per divisió cel·lular (increment del nombre de cèl·lules) i per producció i acumulació en l’organisme de materials extracel·lulars. Cal entendre el creixement, regulat per l’herència i l’ambient, com una sèrie de processos en equilibri dinàmic que solen continuar un cop l’organisme ha atès la seva mida màxima. La principal fase del creixement té lloc en l’embrió (creixement embrionari); així, per exemple, en l’home, en 9 mesos l’embrió pot esdevenir 300 vegades més gros. El creixement embrionari necessita una aportació constant de substàncies nutritives, que en ocells i rèptils provenen de les substàncies de reserva de l’ou i en els mamífers arriben a través de la placenta.