Domènec Crespí (? — València? 1437/38), documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc. Il·luminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar (~1408-12, Arxiu Municipal de València); hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus (~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira); unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança. El seu fill Lleonard Crespí (conegut del 1424 al 1459) il·luminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae (1437, Biblioteca Universitària de València) i la seva obra mestra, el llibre d’hores d’Alfons el Magnànim (1439-42, British Museum de Londres); el 1443 féu la portada del Psalterium laudatorium d’Eiximenis (Biblioteca Universitària de València). Els seus germans, Pere Crespí (conegut del 1427 al 1438) i Galceran Crespí (documentat el 1437), foren també il·luminadors. A la mateixa família devia pertànyer l’obscur pintor Miquel Crespí (conegut del 1432 al 1434). La documentació d’un Pere Crespí , també il·luminador (del 1467 al 1503), ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.