El sector meridional, que limita amb el terme de Beseit, és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit (821 m alt). Més de la meitat de la seva superfície (2.754 ha) és sense conrear, ocupada per boscs esclarissats, pasturatges i erms. L’agricultura és predominantment de secà: oliveres (1.552 ha), vinya (475 ha), cereals (469 ha); el regadiu es redueix a 25 ha, especialment prop del Matarranya. La ramaderia és dedicada al bestiar oví (1.700 caps) i al porcí; hi ha avicultura i apicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (dos molins d’oli), i un taller de confecció.
La vila (722 h agl i 5 h diss [1981]; 563 m alt) és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; prop seu hi ha l’estació del ferrocarril de Tortosa a Saragossa. Conserva una part de l’antiga muralla. L’església parroquial (Santa Maria i Sant Joan), amb façana renaixentista, és obra del 1566. Dins el terme han estat excavats els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes i hi ha les notables pintures prehistòriques dels barrancs de Calapatar i dels Gascons.