El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus; era el servile supplicium per excel·lència. A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva (66-70). Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals. La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum, i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud. N'hi havia en forma d’aspa (X) (creu de Sant Andreu), i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes (creu en forma de T).
f
Història
Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.