En una força naval els creuers van a l’avantguarda, fan d’escampavies, s’ocupen de mantenir el contacte amb l’enemic, de rebutjar els atacs dels destructors adversaris, de prestar ajut als dels propis, etc.; a més, modernament són el suport principal dels estols de portaavions. El seu antecessor, en el temps de la navegació a vela, fou la fragata. Hom l’utilitzà per primera vegada durant la guerra de Secessió nord-americana. Mancat inicialment de protecció, més tard fou construït amb cuirassa lleugera, doble fons cel·lular, cofferdams, etc. Això no obstant, la veritable orientació en la seva construcció no s’esdevingué fins acabada la guerra russojaponesa, rica en experiències. La comissió de l’almirallat anglès que dissenyà el “Dreadnought” ( cuirassat) recomanà la construcció d’un nou tipus de creuer, el de batalla, híbrid de creuer i cuirassat. Però el sacrifici de la cuirassa a favor de la lleugeresa reportà una gran vulnerabilitat, i això fou demostrat durant les dues guerres mundials. Després de la Primera Guerra Mundial hom establí la distinció entre creuers lleugers i creuers pesants, segons el calibre de llur artilleria (lleugers, 150 mm o menys; pesants, 200 mm) i també hi foren introduïdes algunes millores, la més important de les quals fou la construcció de creuers de propulsió nuclear per tal d’evitar els problemes derivats del proveïment de combustible, el primer dels quals, el “Long Beach”, fou avarat el 1964. Actualment, els creuers tenen com a missió la protecció antisubmarina i antiaèria dels grups de combat naval, especialment com a escorta de portaavions i helicòpters. La seva artilleria de gran calibre ha estat substituïda per míssils antivaixell. Acostumen a dur alguns helicòpters antisubmarins.
m
Transports