Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes (Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà), agafà una gran importància des de l’època romànica (Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostel·la). Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada.
m
Arquitectura
Planta de creu llatina
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.