L’economia i la població
El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície al·luvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo (1.593 ha al municipi), migpartida amb el terme d’Elx; el Saladar n’és una part integrant semibonificada. Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla al·luvial, abans d’arribar al toll. El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga. Al secà (25% de les terres conreades) es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu (75%), que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot ametllers, farratge i cítrics; també s’hi fan hortalisses, cotó i vinyes. Les figueres, la vinya i la barrella completaven l’agricultura als s. XVIII i XIX. Quant a la ramaderia, hi tenen un cert interès el bestiar boví i el porcí.
Malgrat la importància de l’agricultura, la indústria és, però, l’activitat econòmica principal. La primera indústria és la de catifes, que ha substituït la tradicional fabricació d’estores a base de joncs de la llacuna, ordits amb fil de cànem del Baix Segura; aquesta vella activitat, almenys des del segle XVIII, era completada amb el trenat d’espart local i l’espardenyeria. La venda dels articles implicava una intensa tragineria (tapis d’Espagne) fins i tot a l’estranger, activitat itinerant a la qual se sumava, a l’estiu, l’orxateria. Les estores han estat transformades en articles mixts d’espart, jute, coco, etc., o han deixat pas a les catifes de nus de llana o jute i altres mescles, i l’espardenya és substituïda per calçat lleuger o vulcanitzat. Hi ha també indústria tèxtil. Hom pesca mújol al Fondo i extreu un poc de guix a la serra.
La població ha tingut un creixement gairebé continu des del 1859, amb una especial embranzida al decenni dels cinquanta. La immigració és considerable i sostinguda. El sector secundari ocupa el 71% de la població activa, mentre que el sector agrari n’ocupa el 12%.
La vila de Crevillent
La vila (26.767 h ag [2006], crevillentins; 140 m alt.) s’assenta a la ruptura de pendent de la serra, que als costers dels barrancs han servit per a cavar-hi les coves.
Torre-campanar de la plaça de l’Església Vella, Crevillent
© Francesc Candela Bueno
El primer nucli urbà medieval s’inscriví en un replà (135 m) a l’est de la rambla, encaixada més de 10 m. Al segle XVIII hom envaí la muntanya amb habitatges construïts i uns altres d’excavats, mentre que al segle XX l’expansió ha estat feta vers el pla i la carretera de València a Oriola. L’hàbitat troglodític, lligat a un espectacular creixement demogràfic, arrenca del segle XVIII i assolí el màxim al començament del XX, amb més d’un miler de coves que agrupaven la meitat de la població. Un segon nucli d’expansió aparegué al segle XIX, dellà la Rambla, entorn de la replaceta del Pont. L’església parroquial (antigament de Sant Pere, actualment de la Mare de Déu de Betlem), que substituí la del 1596, fou constituïda en 1779-1829; també dins el nucli antic hi ha el santuari de la Puríssima. De l’antiga església de Betlem, construïda entre el 1588 i el 1694, només resta una torre-campanar, que forma conjunt actualment amb el Mercat d’Abasts. La Casa de la Vila, s’ubica en un edifici del 1901 que destaca per les decoracions vermelles de la façana.
La Setmana Santa gaudeix d’una certa anomenada (els passos processionals són obra de Marià Benlliure, al qual ha estat dedicat un museu monogràfic). La música coral manté diverses entitats.
La història
Crevillent constituïa, al segle XIII, una plaça forta islàmica de frontera, conquerida per Jaume I (1261) per a Alfons X de Castella, el qual la incorporà (1266) al terme d’Oriola. El 1296 fou ocupada per Jaume II de Catalunya-Aragó i fou annexada definitivament a la seva corona el 1305. El castell de Crevillent, la població del terme del qual es mantingué sempre musulmana, fou venut, juntament amb el d’Elx, pel rei Martí (que l’havia rebut de Pere III el 1358) a la ciutat de Barcelona per tal de subvenir a les guerres de Sicília. Com a baronia de la ciutat, la població utilitzà el penó de Barcelona. Els consellers d’aquesta ciutat feren refer el castell el 1437, després del saqueig de la població per tropes castellanes. Joan II se n’emparà durant la guerra civil catalana (1462-72) i el donà (1470) a Gutierre de Cárdenas, igual com Elx. Acabada la guerra, Barcelona el vengué definitivament al rei (1473). Carles V en confirmà (1520) la possessió als Cárdenas, ducs de Maqueda, fet que no acceptà la població, que s’adherí a les Germanies. Fou conquerida, però, pel marquès de Los Vélez (1521).
Passeig Fontenay-Le Comte amb el mercat d’abasts de Crevillent al fons
© Fototeca.cat
Després de l’expulsió dels moriscs (pertanyia a la fillola de la vall d’Elda i tenia 400 focs el 1609), fou repoblada dificultosament. En la guerra de Successió seguí la causa borbònica, fet que li valgué el títol de vila.
Altres indrets del terme
Una part del seu terme fou inclosa en la colonització del cardenal Belluga, que hi fundà la població de Sant Felip Neri; el Realenc és de fundació recent. Prop de la vila hi ha els barris de Sant Pasqual i de Sant Antoni de la Florida. Modernament hi han sorgit tres polígons industrials.