Obra de profunda anàlisi psicològica, una de les més remarcables de l’autor i de la literatura russa. Raskolnikov, el protagonista, es justifica a si mateix l’assassinat d’una vella usurera per la natura essencialment perversa d’aquesta, però també perquè amb el crim creu demostrar-se superior als homes corrents, condició que el fa sentir-se per damunt de les lleis i les consideracions ètiques d’aplicació general. Influït per una moral de conformitat cristiana, tanmateix, Raskolnikov acaba lliurant-se a la justícia. La novel·la té com a tesi la inutilitat de la rebel·lió -en aquest cas, individual- contra la injustícia (és significativa l’atmosfera de misèria i desesperació) i la submissió com a valor moral suprem.