La criobiologia estudia especialment les condicions de congelació i de descongelació en què la matèria viva no es malmet, i la conservació recuperable a baixa temperatura durant llargs períodes. Si hom sotmet la matèria viva a un refredament massa ràpid, els cristalls de glaç que es formen dins les cèl·lules les destrueixen, i si el refredament és massa lent, els cristalls es formen fora de les cèl·lules. Sota l’efecte de la pressió osmòtica l’aigua surt de les cèl·lules, la concentració de les sals esdevé molt alta i mena la cèl·lula a reaccions químiques letals. Hom pot conservar cèl·lules i teixits que normalment serien destruïts pel fred afegint un additiu a la solució, anomenat crioprotector. Per bé que el fonament de l’acció del crioprotector no és totalment conegut, hom sap que disminueix la concentració de sals dissoltes i sovint impedeix la formació de glaç intracel·lular per la propietat que presenta d’estabilitzar l’estat amorf de l’aigua. La conservació de teixits i cèl·lules a baixes temperatures es basa en la paralització reversible de les funcions vitals, a un estat que hom anomena vida suspesa. Per a les trasplantacions quirúrgiques hom pot conservar os, pell, còrnies, plasma sanguini, cèl·lules sanguínies, venes, artèries, etc. Hom conserva també espermatozoides en glicerol a -196°C (temperatura de fusió del nitrogen) amb poder fecundant pràcticament il·limitat en el temps.
f
Biologia