A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèl·lula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu. Les cèl·lules són petites (sovint de 20 a 30 μm). Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas, el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs (en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines) i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas. Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó. Apareixen principalment al plàncton durant la primavera, en aigües amb matèria orgànica. Poden habitar a la mar, i especialment en simbiosis amb radiolaris i coral·laris, formant zooxantel·les. D’afinitats molt difícils d’establir, alguns autors les aproximen a les dinofícies i fan, amb aquestes dues classes, la divisió dels pirròfits.
f
pl
Botànica