Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona (Cabinet des Stampes, París). A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II (segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà). A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius.
L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca; són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán (British Museum).
D’entre les col·leccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí (Museo del Prado) i la col·lecció Mèdici (Palau Pitti, Florència). Els anglesos, a mitjan segle XVIII, descobriren la imitació industrial del cristall de roca. A la península Ibèrica excel·lí la fàbrica de la Granja de San Ildefonso (Segòvia), on treballaren artesans estrangers i principalment catalans (V. Sit, P. Fronvila), que aportaren tècniques i estils decoratius propis. Els centres més importants de cristalls, actualment, són Baccarat (França), Omefors i Kosta (Suècia), Venècia i Bohèmia.