Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona (Cabinet des Stampes, París). A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II (s. IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà). A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els s. XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al s. XVI amb objectes decoratius. L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca; són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán (British Museum). D’entre les col·leccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí (Museo del Prado) i la col·lecció Mèdici (Palau Pitti, Florència). Els anglesos, a mitjan s. XVIII, descobriren la imitació industrial del cristall de roca. A la península Ibèrica excel·lí la fàbrica de la Granja de San Ildefonso (s. egòvia), on treballaren artesans estrangers i principalment catalans (V. Sit, P. Fronvila), que aportaren tècniques i estils decoratius propis. Els centres més importants de cristalls, actualment, són Baccarat (França), Omefors i Kosta (s. uècia), Venècia i Bohèmia.
m
Art