Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients; el mot cristià és molt antic (entre el 40 i el 45 dC), emprat pels qui no pertanyien a l’Església. El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina; el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li col·locà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política (herodians, cesarians, pompeians). Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà. Ha esdevingut, així, el comú denominador de totes les confessions cristianes.
f
m
Religió