El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques. El 1926 amplià estudis a Lió i París. Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat (1930); director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya (1932); regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat (1934). Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit. Exiliat a França, es traslladà ràpidament a Veneçuela, l’any 1940. Posteriorment, s’instal·là a Mèxic, on fundà els Laboratorios Servet (1943). Col·laborà amb la JARE (Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles) i fou membre del consell tècnic de la Junta Espanyola d’Alliberament. Adjunt de l’Instituto Nacional de Cardiología de Mèxic (1944); professor de la càtedra de patologia mèdica de la facultat de medicina (1946). Tornà a Catalunya el 1970. Fou col·laborador de les publicacions “Revista Médica de Barcelona”, “Ars Medica”, “Annals de Medicina”, “Le Monde Médical”, etc. És autor de La insuficiencia cardíaca (1933) i del volum L’electrocardiografia en les malalties del cor , de la sèrie de Monografies Mèdiques (1936).