Formà part del grup d’El Rovell de l’Ou. Col·laborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació. Dirigí Justícia Social, on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand, i des d’on difongué el pensament socialista.
Publicà El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925), Carnet d’un heterodox (1926) i L’oci d’un filòsof (1928), il·lustrat per Xavier Nogués. Deixà moltes obres inèdites (El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma, etc.), que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.
Bibliografia
- Bonillo, X.: “Cultura i nacionalisme: Cristòfor de Domènech, un dissident del Noucentisme”. Revista del Centre de Lectura, 2 (7a època), 2002, p. 22-26.
- Corretger, M.: “Correspondència de Joan Salvat-Papasseit a Cristòfor de Domènech”. Els Marges, 65, 1999, p. 71-84.
- Jardí, E.: Quatre escriptors marginats. Jaume Brossa. Diego Ruiz, Ernest Vendrell i Cristòfor de Domènech. Barcelona, 1985, Curial.
- Pla, J.: “Cristòfor de Domènech”, dins Obra completa, 17. Retrats de passaport. Barcelona, 1970, Destino, 90-94.