Vida i obra
Fill del metge de Medina de Rioseco (Castella) —instal·lat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L. Vives. El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València; un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista. Cristòfor seguí la carrera militar; el 1586 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Feu diverses estades a Madrid. La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià. No fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, però va participar amb un poema en castellà a la justa poètica en honor a sant Vicent (1600).
A Madrid imprimí el seu famós poema èpic El Monserrate (1587 i 1588), escrit en octaves reials i en vint cants, sobre la fundació llegendària del monestir de Montserrat. A Milà en redactà i publicà una segona part (El Monserrate segundo), que amplià, corregí i reedità el 1609; Cervantes comparà la importància del poema amb les obres èpiques d’Ercilla i J. Rufo.
Entre els anys 1580 i 1586 escriví cinc tragèdies en castellà (La gran Semíramis, La cruel Casandra, Atila furioso, La infelice Marcela i Elisa Dido), que foren publicades a les Obras trágicas y líricas (Madrid 1609). Denoten una clara influència clàssica, sobretot formal (introduí l’estructura en tres actes), i italiana. Amic de situacions inesperades, les seves tragèdies es caracteritzen per una certa superficialitat, complexitat en l’acció, complicació de la intriga i recurs al joc de paraules d’arrel antiga. És considerat un dels dramaturgs més importants del grup d’escriptors valencians vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro, i va tenir una notable influència sobre Francesc Tàrrega i Guillem de Castro.
Bibliografia
- Fitts, M. (ed.) (1984): Virués, C. de: El Monserrate segundo. València, Albatros.
- Hermenegildo, A. (1994): El teatro del siglo XVI. Madrid, Júcar, p. 221-238.
- Sirera, J.Ll. (1986): “Rey de Artieda y Virués: la tragedia valenciana del Quinientos”, dins Oleza, J. (ed.): Teatro y prácticas escénicas: II, la comedia. Londres / València, Tamesis / Institució Alfons el Magnànim, p. 69-101.
- Vilà, L. (2005): “Batallas más que pictóricas. Écfrasis e imperialismo en El Monserrate de Cristóbal de Virués”. Silva, 4, p. 299-325.