Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802), que difongueren les idees de la Il·lustració. A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI (1794) aportà documentació inèdita. Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma (1807). Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca . El 1808, a Baiona, jurà la constitució de Bonaparte, en nom de Mallorca, fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I i s’hagué d’exiliar fins el 1814. És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.
Cristòfor Josep Cladera i Company en un retrat de l’època
© Fototeca.cat
Erudit afrancesat.